Pintura de figura humana
Del 21 de octubre al 1 de diciembre de 2021
Exposición comisariada por Taller Balam
«El meu nom és Maurici Balsells, vaig aprendre a pintar a l’oli el 2007 en el context d’un batxillerat artístic, en aquell moment jo ja feia anys que dibuixava i “pintava” (entre cometes perquè considero l’aprenentatge de la pintura a l’oli el meu primer contacte amb la plàstica) però va ser llavors que vaig decidir lligar la meva vida a la pintura i convertir-me així en artista plàstic. Vaig provar amb Belles Arts però la facultat no em va convèncer i vaig acabar per estudiar un grau superior a l’Escola Massana. Tècnicament, valgui la redundància, sóc tècnic superior en Arts aplicades al mur de titulació malgrat jo em considero pintor ja que a la pròpia Massana a nosaltres se’ns coneixia com “els de pintura” tant per professors com per companys d’altres branques. A l’escola donaven molta importància al desenvolupament d’un llenguatge propi i tot el currículum acadèmic girava entorn a aquest afer: trobar un llenguatge artístic personal, propi, i desenvolupar-lo. Tant és així que el temps que ha passat des de que em vaig titular el 2013, presentant la meva primera sèrie com a artista juntament amb una memòria/assaig com a declaració d’intencions, fins ara l’he passat continuant amb aquesta idea en el que jo anomeno la meva fase autodidacta. El projecte/exposició que presentem vol servir per tancar aquesta etapa i passar d’Artista en formació a Artista jove. L’exposició Pintura de figura humana consta d’obres de 2013, contant amb alguna mostra d’aquesta primera sèrie, a 2019.
Per a mi, que he treballat en hostaleria tots aquets anys per pagar-me no només la vida sinó també la dedicació a l’art, ser artista (o pintor) té un motiu identitari, doncs en aquest món en el que he crescut, la Barcelona de principis del segle XXI, tothom necessita ser alguna cosa. Per a alguns són els bens materials, per altres els llaços familiars, les afiliacions socio-polítiques o la pertinença a certes minories (de vegades a disgust, per desgràcia). Però per la majoria, i potser m’equivoco, el que ens identifica és l’ofici, sobretot els artistes. L’Art és un ofici peculiar ja que no només no s’adscriu amb comoditat al que la llei o el diccionari acoten pel que fa al món laboral sinó que s’arriba a veure com un estil de vida, fins i tot una filosofia de vida. Francis Bacon diu: “un artista és una persona que crea un artista”, i és ben veritat, doncs entre altres peculiaritats un artista s’autoproclama i, com jo, cada particular aporta idees noves i fa canviar o ampliar l’idea d’Art des de les primeres avantguardes fins ara, des de Van Gogh fins ara, des de Goya fins… bé, deixem-ho aquí. Tant crec en aquesta idea que el meu compte d’Instagram, de moment la meva principal eina de difusió, no és una plataforma on vendre els meus quadres i dibuixos sinó més aviat una mena de testimoni de la meva vida en relació a l’Art o de la meva obra en relació a la vida, “tanto monta, monta tanto”.
Pel que fa la meva obra és en la seva gran majoria figuració humana de gran format. Sempre pinto el mateix quadre, una vegada i una altre, introduint subtils matisos ja siguin tècnics, de composició, temàtics o que directa i voluntàriament escapen al meu control: figura humana anònima a una escala pròxima a l’1:1 amb la intenció de dur a l’extrem la sensació d’empatia que la figuració humana ofereix. La meva intenció és retratar l’ànima a través de la metonímia, relació de continent-contingut, ja que penso que l’ànima, com Déu(s) o com l’Amor té encara quelcom de misteriós, de metafísic, que la fa més competència de l’Art que de la ciència. Per a fer-ho la factura de la meva obra és d’inspiració expressionista com no podria ser d’una altre manera. Pinto els sentiments des dels sentiments, l’ànima des de l’ànima, cosa que m’és fàcil ja que sempre pinto el “mateix quadre” i així no he de pensar gaire. A estones (series, èpoques, moltes) faig jo mateix la meva pintura i fins i tot els meus suports per a posar-hi part d’aquesta ànima des d’abans de posar-me a pintar com si part d’ella s’impregnés en tot el que faig i podés arribar a la d’algú altre.»
