Songbook. Una exposició d’Oscar Santasusagna

Res a la nostra vida és aliè al món que ens envolta. Les decisions que prenem, les emocions que sentim sovint ens són dictades, xiuxiuades a cau d’orella, amb paraules que a vegades sentim sense escoltar però ens fem pròpies.

De la mateixa manera, tota obra de la que amb un xic de vanitat i ingenüitat ens creiem autors de ple, de ben segur ens ha estat suggerida per aquelles muses que, sense adonar-nos, riuen i ballen entre nosaltres. La inspiració és un joc de préstecs, o de robatoris conscients o imaginaris, on tothom dóna i rep algun petit tresor. Abandonem la presumptuosa idea de la genialitat, dels dons divins perquè la màgia de l’art, amb tota probabilitat, no és una altra que res neix del buit sinó de l’elaboració, canvi o enriquiment d’allò que algú ja ha fet abans.

En aquest sentit, no hi ha dubte que la música és un d’aquests esperits lliures i entremaliats que, des de temps immemorials, ens acompanyen, deixant a la nostra història una petjada ferma i profunda.

En relació a la música, reconec que, de la mateixa manera que determinades cançons han titulat algunes de les meves obres -“Cloudbusting”, “Als bojos que somnien”, “The good side”, “Mushaboom”-, altres vegades ha estat objecte dels personatges retratats, com en el cas de “Aquesta mena de gent”, “Música” o “Dance hall days”. En altres moments la seva influència ha estat com a una banda sonora constant al taller, esperonant-me, impulsant-me, com si aquella melodia o aquella lletra haguessin estat la ma subjectant el pinzell sobre el blanc del llenç. Així ha estat, per exemple, en els casos de “Retorn al regne perdut”, “Elogi de la diferència”, “El noi que somniava amb les estrelles”, “Per art de màgia”, “Tots a una” o “Bandera blanca”, entre d’altres.

Aquesta mostra vol ser, en aquest sentit, un petit homenatge a la música com a art, però també una humil reflexió sobre tot el procés creatiu i les fonts d’inspiració que el nodreixen.