Per a mi, crear és el fruit de la necessitat de comprendre el món per poder reinterpretar-lo. El fet artístic ha de plantejar preguntes, remoure consciències o despertar emocions al receptor. Cada obra, entesa d’aquesta manera, és un vehicle de comunicació, no només un exercici estètic o tècnic.
A vegades és bo aturar-se i aixecar la mirada del quadre per preguntar-se què motiva, què ens impulsa a pintar. M’agrada pensar que els autors sovint no som sinò uns intèrprets d’idees o de personatges que floten al voltant de nosaltres per traslladar les seves històries i emocions al blanc del llenç. La soledat, la camaderia, la reflexió sobre el jo, el poder infinit de la imaginació, la denúncia social, entre d’altres, són alguns dels meus temes més recurrents.
A la recerca d’un missatge, el meu estil s’ha anat amarant d’un fort component narratiu i simbòlic. Durant molts anys vaig compaginar la meva feina d’oficina amb una enfervorida passió per la literatura, escrivint molts relats breus, fins que un dia simplement vaig decidir anar un pas més enllà. Vaig reprendre el dibuix que havia abandonat a l’adolescència per expressar també amb pintura allò que ja deien les paraules. D’aquesta naturalesa dual i la mescla de disciplines, entre la imatge i l’escriptura, sorgeixen cadascun dels treballs que he dut a terme.
Sobre l’aspecte visual, el dibuix és l’arquitectura de tota la resta, allò que subjecta la imatge des de la base. No començo cap projecte sobre paper o llenç fins que l’esboç o l’elecció de la paleta estan establerts amb fermesa. Pel que fa a la tècnica, m’agrada la flexibilitat i la potència de la pintura acrílica per aconseguir qualsevol efecte, així com la immediatesa de la seva execució.
En Taller Balam ha participado en la exposición colectiva Una mirada LGTBI